En castellà la paraula acometida designa la part d'una instal·lació d'aigua, de gas, d'electricitat o de telèfon que enllaça la xarxa de distribució de l'empresa subministradora amb la instal·lació particular d'una persona abonada al servei.
Per traduir el terme al català a vegades s'utilitza l [...]
Estrictament, una cosa permeable és la que deixa passar un gas o un líquid a través dels seus porus. Així, hi ha roques que són permeables perquè deixen passar l'aigua.
Això no obstant, d'acord amb el diccionari normatiu, també es pot utilitzar la paraula permeable (o impermeable [...]
Àrea temàticaEquipament de la llar. Decoració. Bricolatge
, i que no s'ha de confondre amb l'element anomenat placa superior, que es comenta tot seguit.
3. Una placa superior o placa de sobrecuina és la placa superior de les cuines de gas o elèctriques, amb forats on s'encasten els fogons.
[...]
venen:
És el millor fabricant d'aixetes.
Aquesta empresa destaca en el disseny d'aixetes.
També podríem usar aixetes o reparació d'aixetes en un establiment on en reparen:
LAMPISTA Electricitat - Aixetes - Instal·lació de gas
A més a més, tenim l'expressió joc d'aixetes, que podem fer servir per [...]
demandant
la part arrendatària
No s'ha d'abusar d'aquest recurs perquè pot anar en contra de l'economia lingüística. Per exemple, en comptes de:
Ja has trucat a la persona que col·loca o arregla llums i instal·lacions elèctriques d'aigua i gas?
direm:
Ja has trucat al lampista?
També cal evitar l'ús [...]
Davant dels símbols, encara que generalment es llegeixin desplegats, no s'apostrofen ni els articles definits el i la ni la preposició de:
El H és un gas molt volàtil. ('l'hidrogen')
La peça contenia 30 cg de Au. ('d'or')
El projecte analitza la pronunciació de [e] en nord-occidental i en [...]
manteniment del terra i la pintura
conservació i reparació de les instal·lacions d'aigua, gas, electricitat, cuina, bany, safareig, sanitaris i aixetes
conservació i reparació de les instal·lacions de calefacció, aire condicionat i antena de televisió
desembossament i neteja dels conductes de desguàs fins [...]
Fitxa
123/3Darrera versió: 16.01.2014
Títol
data (en un document)
Resposta
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.